Curs: L’arquitectura rural, estat de la qüestió
 

 

Títol del curs: Arquitectura i paisatge rural als Països Catalans
Coordinació: Oriol París (UPC)
del 17 al 20 d'agost (de 9 a 12 del migdia)
Lloc: Prada (Conflent) en el marc de la XXXVIII edició de la Universitat Catalana d'Estiu
Inscripcions: www.uce.cat


Programa

Arquitectura rural i sostenibilitat
a càrrec d'Albert Cuchí (UPC)
dia 17, de 9 a 2/4 d'11

La demanda de sostenibilitat implica unes restriccions molt determinades en l'ús dels recursos materials per a les activitats humanes. Restriccions que, en el cas de l'arquitectura, es manifesten tant en l'aparició d'uns òptims entre els materials possibles per construir, com en unes determinades relacions entre l'ús d'aquests materials i la resta de recursos emprats per a altres usos socials.
L'arquitectura rural forma part d'un model d'ús sostenible dels recursos que ens arriba des de la tradició, i que ens aporta exemples de solucions interessants avui dia, no tan sols pel seu valor tècnic sinó per mostrar-nos les lliçons que hem d'aprendre per a crear avui dia nous models tècnics sostenibilistes.

Arquitectura rural de Menorca
a càrrec de Tomàs Vidal (UB)
dia 17, de 2/4 d'11 a les 12

Paisatges agraris i conflictes territorials als entorns metropolitans
a càrrec de Valerià Paül
dia 18, de 9 a 2/4 d'11

Els darrers anys s'ha desvetllat una notable consciència territorial en la societat civil, que va més enllà de les reivindicacions sectorials de determinats col·lectius (a tall d'exemple, pagesos o ecologistes), presents als nostres països, almenys, des de la normalització democràtica. Si bé és cert que aquesta consciència territorial tendeix a manifestar-se amb motiu de problemàtiques que impliquen espais forestals o eminentment naturals, no han mancat preses de posició en contra de la destrucció de determinats paisatges agraris, en especial en contextos metropolitans o fortament urbanitzats. Seria el cas de molts indrets de l'entorn de Barcelona, del Camp, de l'Horta, de la Marina, d'Eivissa o de Mallorca. A diferència de les pugnes que giren al voltant d'espais naturals, els conflictes que tenen relació amb paisatges agraris posen sobre la taula arguments com ara: consciència d'un patrimoni històric i cultural irrepetible, fort vincle identitari amb l'indret, preocupació per la pèrdua del potencial productiu, crítica global al model urbanístic, valoració de la feina de la pagesia i de la producció fresca, tradicional, amb garantia d'origen i de qualitat etc .

El paisatge contemporani de l'horta de València
a càrrec de Miquel del Rey (UPV)
dia 18, de 2/4 d'11 a les 12

La desaparació de la masoveria: una visió literària
a càrrec d'Antoni Pladevall i Arumí (escriptor)
dia 19, de 9 a 2/4 d'11

Control ambiental de l'arquitectura rural
a càrrec de Rafael Serra i Florensa (UPC)
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12

Realisme i idealització en la rehabilitació de l'arquitectura tradicional catalana
a càrrec de Ramon Ripoll (UdG)
dia 20, de 9 a 2/4 d'11

En aquests últims anys s'ha generat una intensa activitat restauradora de l'arquitectura tradicional catalana. La necessitat de donar nous usos a les cases de poble, les cases de pagès, les edificacions rurals de tota mena etc., ha obligat a intervenir amb profunditat aquests tipus d'edificacions per actualitzar-les. Els sistemes i els criteris d'intervenció actuals són dispars i sovint molt discutits. En aquesta conferència es compararan els sistemes realistes de reparació i de reconstrucció preindustrials (segles XVIII-XIX) en relació amb els sistemes excessivament idealitzats propis de l'actualitat (segles XX-XXI).

Arquitectura rural de l'Alguer
a càrrec de Joan Oliva (arquitecte)
dia 20, de 2/4 d'11 a les 12

L'arquitectura rural tradicional en les campanyes de l'Alguer és estada fortament condicionada de la història de la ciutat que ha vist el centre urbà (‘l'Alguer vella') per sèculs tancat entre les sues muralles, separat del sou territori que de l'edat mitjana fins al vuit-cents restarà de fet despoblat. La prohibició d'habitar en campanya, en el període catalanoaragonès, i els sous efectes no solament en l'estructuració de l'espai sinó també en la cultura, explica bé les modestes dimensions de l'edilícia rural tradicional al territori de l'Alguer, com se registra fins al sècul XIX. Com és possible avui tutelar un patrimoni edilici tradicional fet generalment d'arquitetctures pobres però ple de significat?