Entre les muntanyes i la ribera s'estén lo terme de l'Alguer, cuidat com un jardí, ple d'exhuberants vegetacions en què es barregen les tintes negrenques dels olivers amb los colors clars dels arbres fruiters i la pampolada de les vinyes; arreu s'aixequen les blanques casetes dels masovers, i les torres de recreo dels algueresos poblant lo camp com si fos immensa vila; torrenteres resseques en l'estiu, i tortuosos camins veïnals, creuen aquelles terres en totes direccions: i la plana, lleugerament ondulada, baixa en pendent suau fins a banyar-se en les blaves ones del mar...

Eduard Toda
( L'Alguer. Un poble català d'Itàlia )