el Vallespir

Construcció i execució rural al Vallespir

Els sistemes constructius emprats per a l'execució d'una casa són un valor afegit per a la constitució d'un determinat tipus arquitectònic. L'aplicació d'aquests processos en un territori delimitat deriven dels coneixements del mestre d'obres de la zona i dels materials que tenia a l'abast, amb la qual cosa es produeix una aplicació i repetició mimètica d'aquests sistemes constructius i estructurals.

La pedra utilitzada per als murs estructurals o tancaments és principalment granítica, de mida força reduïda i seguint les formes que la naturalesa li ha donat. La unió entre peces és amb argamassa, és a dir una barreja de calç, sorra i aigua. Hi ha edificis annexos, però, que són aixecats amb pedra en sec.

Les cases de caire més modest i humil tenen acabats molt simples, no disposen de pedra carejada o carreus que en ressegueixin les finestres o les portes, però sí de llindes de fusta. Moltes de les finestres resten tancades amb porticons de fusta enrasats al pla de façana, tancaments freqüents de les zones de muntanya. El ràfec de la coberta és constituït per la simple volada dels cabirons, amb unes posts de fusta al damunt per a suportar-ne les teules.

Quan l'edifici és més rellevant arquitectònicament també ho són els sistemes constructius. Quan el perímetre de les obertures és resseguit amb pedra carejada, el ràfec sol ser amb volades combinades entre rajol i teules ceràmiques decorats.

El sostre de cairats de fusta és el més generalitzat a la planta baixa de les cases del Vallespir. Rarament és amb volta, que és una tècnica constructiva equivalent a un poder adquisitiu més elevat respecte al de fusta (a diferència del que és més freqüent a la Garrotxa i al Solsonès) i que produeix una separació absoluta entre plantes: impedeix l'ascensió de les males olors del bestiar i la humitat.

El sistema de cobriment de la teulada—és a dir, el suport on recolzen les teules àrabs—és, generalment, amb planxes de fusta suportades pels cabirons (o cairats), malgrat que també s'utilitza, en menor percentatge, l'encanyissat entre cabirons, que consisteix en la col·locació d'una canya paral·lela a la bigueria situada al centre d'entreeixos, per tal d'evitar la fletxa de l'encanyissat.

Joan Curós i Vilà
Universitat Politècnica de Catalunya