Mas Ventós Olot (Garrotxa)	Tipus arquitectònics de la Garrotxa La comarca de la Garrotxa es troba situada al nord-est de Catalunya, limita al nord amb la comarca del Vallespir, pel nord-est limita amb l'Alt Empordà i pel nord-oest amb el Ripollès, pel sud-oest confronta amb la comarca d'Osona, pel sud-est amb el Gironès i pel sud amb la Selva. La comarca es troba sectoritzada en dos paisatges diferents. L'un a la zona sud, amb unes valls fresques i frondoses, on l'agricultura prospera molt esplèndidament i, paral·lelament, el nombre de masies hi és molt accentuat; aquest paisatge és anomenat popularment, per la seva topografia, la Baixa Garrotxa. L'altra part és coneguda com l'Alta Garrotxa per ser un lloc sec, aspre i rònec, amb uns penya-segats abruptes, on els plans de cultiu escassegen; aquestes característiques, doncs, comporten l'existència d'un nombre més reduït de masies, que són també de magnitud més reduïda i de caràcter arquitectònic més modest. A l'hora de definir un tipus d'arquitectura en un indret determinat, la geografia és un factor decisiu. La masia més freqüent a la Garrotxa és la constituïda per dos vessants de coberta inclinats cap a les façanes laterals, com demostren els exemples del Callís, el Colomer, el Molí d'en Solà de la Vall de Bianya i el Vigatà de la Vall d'en Bas. Hi apareixen també grans pairalies amb coberta de quatre aigües com la Torre de la Clapera d'Hostalets d'en Bas, el Ventós d'Olot, el Massegur de Sant Privat d'en Bas... Pel que fa a la façana principal predominen les orientades a migdia, sol ixent i xaloc. Com a singularitat morfològica pròpia d'aquesta comarca, trobem el popular cos de galeries porxades afegit a partir del segle XVIII, de manera discreta i generalitzada a mitjan del segle XIX. La galeria forma una peça única i connecta amb la sala, i té l'òptima funció d'equilibrar temperatures, ja que protegeix la casa de les inclemències atmosfèriques i l'allunya dels agents exteriors. La qual cosa produïa que, en aquest espai obert de galeria, hi romangués un agradable confort climàtic, atès que a l'estiu, en passar el sol més vertical, no penetra a l'interior i hi circula una frescor apreciable; contràriament, a l'hivern el sol passa més horitzontal i, per tant, s'introdueix a la galeria, escalfa l'ambient i produeix un benestar satisfactori. La galeria ha estat sempre un lloc de remarcada importància per a la vida familiar diürna, ja que s'hi aprofiten totes les hores de claror natural. També hi ha masies que tenen les galeries en una de les façanes laterals. Les masies de major magnitud, que solen coincidir amb les de coberta de quatre aigües, compten amb galeries que ressegueixen, a més de la façana principal, les dues façanes laterals, en totes les plantes fins i tot. Però cal dir que, en l'arquitectura d'aquestes masies hi és present la simetria; es tracta d'edificis, a més que es van construir en una mateixa època, i a diferència dels altres, en aquests no s'hi feren ampliacions posteriors. El nombre més corrent de plantes són tres: planta baixa, planta primera i golfes. L'ús a què solen estar destinades les plantes és el següent: la planta baixa per a tancar-hi el bestiar, la planta primera per a viure-hi i les golfes es destinen al magatzem. Val a dir, però, que n'hi ha amb planta baixa, dues plantes i un fragment d'una última planta com a golfes. En alguns casos, la planta baixa és compartida per les quadres i l'habitatge. L'estructura més comuna és la de tres crugies, anomenada d'estructura clàssica per l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras, estudiós de la masia. Aquesta composició era constituïda per la crugia central, de més amplada, la qual s'emplaça la sala i les dues laterals pels dormitoris amb els successius creixements adherits al llarg de la història. Els edificis annexos principals, els porxos o les cabanyes (tal com s'anomenen a la Garrotxa) tenen una característica pròpia d'aquesta comarca, que és la formalització amb estructura de pilars, la qual cosa fa que l'edifici es trobi absolutament obert a l'exterior. Joan Curós i Vilà Universitat Politècnica de Catalunya
el Callís la Vall de Bianya (Garrotxa)
Can Ferrussola Montagut (Garrotxa)
Can Duran Tortellà (Garrotxa)