Can Postils Navès (Solsonès)	Les masies del Solsonès El Solsonès és una comarca eminentment agrícola , ramadera i forestal amb un sistema d'hàbitat rural que n'ha marca des les manifestacions arquitectòniques i artístiques des de l'edat mitjana. La població disseminada en un gran nombre de cases de pagès distribuïdes estratègicament sobre un territori extens, cobert de densa i variada vegetació , gaudeix d'un medi natural d'incalculable qualitat. Es tracta d' una àrea amb una densitat de masies important , com al Berguedà, el Bages i l'Anoia . Aquesta densitat tendeix a disminuir en les comarques adjacents de la part sud-oest i nord-oest com la Segarra, la Noguera i l'Alt Urgell. La comarca del Solsonès és una àrea amb una important densitat de masies, la qual es troba situada en una zona on les seves comarques colindants tendeixen a minvar aquesta implantació sobretot les limítrofes a la part sud-oest i nord-oest com la Segarra, la Noguera i l'Alt Urgell. Amb més intensitat de població disseminada, però no amb escreix hi ha el Berguedà, el Bages i l'Anoia. Aquesta comarca és un referent del món de la pagesia a la zona de la Catalunya Central. Un nombre important d'aquestes masies es troba en actiu, fet poc freqüent en altres comarques de Catalunya, on aquests edificis passen a adquirir nous usos. És fàcil de percebre com, des d'un mateix marc general de la masia, hi són presents les peculiaritats de cada zona o àmbit comarcal. Aquestes peculiaritats de vegades són fruit del mestre d'obres de l'indret. Les seves tècniques i el coneixement d'un determinat tipus arquitectònic eren limitats en l'espai: s'anaven implantant a la comarca i, amb el temps, es transformaven segons l'evolució del mas. Un dels factors importants que caracteritzaven l'edifici era la geologia del territori, és a dir, el tipus de pedra: l'acabat extern de moltes masies és la pedra vista (un 58% al Solsonès), que el mestre d'obres col·locava en funció del tipus, la forma, la textura i el color . . Certes zones del Solsonès, doncs, són de terreny argilós, característica que determina l'aparença vermellosa de l'aspecte extern d'algunes masies. Al Solsonès predominen, amb gran diferència, les masies que disposen de coberta de dues vessants, desaiguant generalment cap a les façanes laterals, i, en contraposició, no hi abunden les que disposen de coberta de quatre vessants (menys d'1%). Habitualment, les de quatre vessants impliquen magnituds destacables i un aspecte senyorial. La façana principal és l'element més rellevant a l'hora de mostrar el caràcter arquitectònic de cada masia. Al Solsonès hi ha un predomini del ple sobre el buit: els forats del mur o les obertures no són de grans dimensions. No hi sovintegen galeries porxades i obertes a l'exterior (com és característic de la comarca de la Garrotxa). Si en algunes masies hi ha finestres de major magnitud que les habituals, situades al centre de la façana, aquestes solen ser tancades a l'exterior: l'espai de galeria passa a ser una part de la sala, com s'esdevé a la Sala de Linya o les Planes de Besora (Navès). Una altra característica important a ressaltar apareix en força pallisses. A la façana principal, generalment l'única que conté obertures, la superfície de ple i de buit és bastant equilibrada (podríem parlar del 50% de cadascuna). El sistema aplicat per a foradar el mur ha estat un ritme de dues o tres obertures amb un coronament d'arc de mig punt, com podem veure al porxo de la Casanova (Pinell) o el porxo de la Codina (Pinell). D'altra banda, també trobem un sol arc de majors dimensions, com el porxo de Cal Soler (Pinós), el porxo de Cal Serramorena (Riner) i el porxo de les Comes d'Olius (Solsona). Com a elements característics, al Solsonès trobem el baluard i la capella. El baluard era una paret que formava un clos rectangular als costats i davant de la masia. Tenia un bon portal, quasi sempre amb arc de dovelles, també se'n veuen de llinda plana feta d'una gran pedra i una teuladeta de dues vessants. Joan Curós i Vilà Universitat Politècnica de Catalunya
Cal el Soler Pinós (Solsonès)
Sant Tirs Pinell de Solsonès (Solsonès)
Cal Cabot Riner (Solsonès)