Can Capellera Serralonga (Vallespir)	El Vallespir, al nord del país dels masos catalans El Vallespir és la comarca nord-catalana per excel·lència del mas, és el país dels masos en aquesta zona més septentrional de Catalunya. De fet constitueix la part més al nord d'aquella Catalunya Vella que defineix aquella construcció pel que fa a l'hàbitat dels homes, és la continuïtat natural del Ripollès i de la Garrotxa. Històricament a més a més el Vallespir comprèn l'apèndix dels Aspres, que són aquell piemont oriental de la serralada del Canigó i del conjunt del Pirineu, una àrea en la qual fins i tot l'habitació en masos és àmpliament dominant: més que al Vallespir estricte, els Aspres coneixen molts pobles només compostos per masies i veïnats (Queixàs, Prunet, Montoriol, Bellpuig dels Aspres etc.). Amb això, el Vallespir s'oposa, quant al tipus d'endegament de l'habitatge, al «Rosselló sense masies» del qual parla Josep Pla—i del qual s'equivoca pel que fa la interpretació d'aquesta realitat!—que és més un país de frontera i un glacis de guerra des de segles, per tant ben poc propens a una dispersió de les explotacions i de les cases. La plana és un espai de uillae romanes que s'han reagrupades i han evolucionat en celleres altmedievals; el camp rossellonès és un camp de cases recents, caracteritzat per ser fetes de còdols i sobretot de cairons. En canvi, el Vallespir, en la muntanya refugi que forma la conca alta i mitjana del Tec , concentra la immensa majoria de les masies i masoveries nord-catalanes. Per això, existeixen pobles com ara Montferrer, la Menera, Montalbà o encara Reiners que quasibé només consten de masos. Les viles, com Ceret o Arles, són envoltades de valls amb masos i aquestes de fet són l' umland necessari i suficient de les entitats urbanes que al fons de la vall centren les activitats tèxtils o fargaires. Sense parlar de la mil·lenària vila i vall de Prats de Molló que tot i tenir una gran anomenada gràcies al seu comerç de llana i draps i al seu gremi «industrial» dels paraires, té tanta importància amb els seus vilars o veïnats que apleguen des de fa mil anys quantitats de masos, que la posicionen en un eix cabdal de l'activitat ramadera. L'avançada de l'època moderna i l'alça demogràfica hi han empès la construcció de cases fins molt alt a les valls, com ara a la Percigola o la Presta. Des de l'alta edat mitjana se sap la presència d'aquesta construcció: els cartularis, els capbreus, els pergamins pluriseculars que conserven els arxius públics o els fons familiars són folrats de referències als masos, de fet són aquests que configuren gran part de l'arxivística vallespirenca. L'explotació agrària s'ha mantingut així fins a mitjan segle XX, després l'activitat ha decaigut. Primer, han marxat els jornalers i, en un segon moviment, els amos que han vist que no podrien aguantar temps els canvis socioeconòmics dels temps nous han venut les cases per pocs sous a estrangers afortunats que cercaven un racó de quietud pirinenca i mediterrània per a la jubilació. Els masos són aquí tan emblemàtics que han donat nom als pobles o als poblets, senyal de la importància del tipus d'hàbitat : la Presta, les Illes, Can Partera, Benat, la Selva, Alzina Rodona, la Farga del Mig, el Palol etc. De la mateixa manera, els masos vallespirencs han fabricat els patrònims immemorials de la nostra gent: la Llobera, el Faig, les Planes, el Cremadells, la Vila, el Roure, el Puig, la Figuera, el Verdaguer, el Noell, el Solà, la Boixeda, el Boix, la Costa etc. que van ser definits per l'originalitat del lloc, van cognominar els seus propietaris respectius. Com d'un altre costat, les famílies han anomenat les masies: el Vallespir és el conegut per ser el país dels «Can». Grans propietats, grans fortunes, nasqueren a Can Galangau, Can Guillemó, Can Ribes, Can Rigall, Can Borrell etc., a més evidentment dels masos d'en Camps, d'en Vilasseca, d'en Ribes, d'en Forcada, d'en Perot, d'en Guàrdia etc. Tot un món onomàstic que permet reconstituir la història mateixa del conjunt de les cases vallespirenques. La tipologia del mas vallespirenc, adaptada a pendents bastant pronunciats en un medi climàtic prou humit, és un xic diferent de la dels veïns empordanesos, garrotxins o ripollesos. De granet i llosa, sovint amb una casa gran i horitzontal, barrada al davant per una escala, unes dependències adjacents i un cortal a la vora, la casa pagesa del Vallespir és malgrat tot sinònima d'humilitat, en tot cas de poca supèrbia. La muntanya rústega, la uallis asperis , la vall aspra, ha generat uns hàbitats semblants a allò que definia en el seu nom. Òbviament, podríem trobar conjunts arquitectònics interessants que surten—per raons diverses—dels marcs bàsics del que se solen trobar aquí, però finalment pocs: citem a tall d'exemple entre el miler de masos vallespirencs, la Roca, Madeloc de Dalt a Montferrer, Can Pitot, les Esqueroses, Gironella, la Masó a Prats de Molló, Cos o la Llau al Tec, el Noell, la Masada o el Cremadells de Sant Llorenç de Cerdans, la Batllia a Arles etc. Un hàbitat que dibuixa fins i tot una fesomia al país en el conjunt mateix de la Catalunya del Nord, que permet lligar Principat i Comtats a través de la casa, i que finalment aconsegueix conformar una gent ben orgullosa de dir-se d'aquella entitat primera, el mas. Joan Peytaví i Deixona Universitat de Perpinyà i Institut d'Estudis Catalans
Can Pitot Prats de Molló (Vallespir)
Cal Cabús Prats de Molló (Vallespir)
Mas Casa d'Amunt el Tec (Vallespir)
el Puig la Menera (Vallespir)