Cremadells Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)	Els masos del Vallespir En ser una zona de muntanya, les magnituds de les cases són, en general, més aviat modestes; malgrat tot, en podem trobar algunes que es poden classificar de grans casals com Can Capellera (Costoja), la Guàrdia (Arles) o Mas Cremadells (Sant Llorenç de Cerdans). La majoria de les cases no té pretensions arquitectòniques, és a dir, no hi ha una voluntat de sumptuositat; per això, han estat construccions obertes que han anat creixent i s'han anat constituint al llarg de la història. Al llarg de les diferents etapes de creixement, n'hi ha moltes que no s'han constituït com a volums unitaris, sinó que de manera molt clara s'han anat configurant en diferents alçades dintre d'un mateix volum. Aquests volums adherits al llarg dels diferents creixements tenen ressalts respecte a les façanes construïdes anteriorment i, per tant, la claredat de percepció de les successives etapes d'expansió són més evidents. Es pot apreciar a Cal Cabús i Can Pitot (Prats de Molló i la Presta) i la Cabanya (la Menera). Cal esmentar les que han crescut longitudinalment com Agrefull, les Garcies i el Tubert (Prats de Molló i la Presta) i Provadona de Baix (Sant Llorenç de Cerdans). Un nombre considerable d'aquestes cases disposa de planta baixa i planta primera i, complementàriament, golfes en algunes altres, però no hi ha un nombre estandarditzat o comú de nombre de plantes. Com que moltes cases són construïdes aprofitant els desnivells del terreny, això provoca que en un mateix edifici hi hagi un nombre diferent de plantes. Aquesta característica ens porta a observar que aquests masos s'han desenvolupat d'una manera molt orgànica al llarg del territori on són emplaçats, és a dir que s'adapten molt bé al lloc d'assentament. La coberta d'un gran nombre de masos és de dues vessants (82 %), amb un percentatge molt equilibrat respecte les que desaigüen envers les façanes principal i posterior (50 %), i les que ho fan cap a les façanes laterals (44 %). Fins i tot trobem parts de l'edifici amb coberta d'un únic pendent, característica aquesta força singular. Un denominador comú que caracteritza els masos del Vallespir és el desordre que impera a les façanes; cosa que es fa més palesa a la façana principal, que no té un caràcter arquitectònic distintiu respecte a les altres. No hi ha un esquema originari distributiu de la casa, sinó que aquest, segons les necessitats de creixement, s'ha anat adaptant i interrelacionant per tal de constituir la màxima unitat organitzativa. Ni tampoc no hi ha cap voluntat compositiva derivada d'una organització interior clara, com pot ser l'estructura de les tres crugies de la masia amb la sala al centre i els dormitoris als laterals (que trobem a la Garrotxa i el Solsonès). Es fa difícil de poder conèixer l'estructura organitzativa de la casa des de l'exterior. D'obertures, n'hi ha de diversos tamanys en disposicions on hi ha dependències destinades a un mateix ús. Aquestes obertures, però, no són de grans dimensions, sinó que el forat del mur sol ser de magnitud més aviat discreta; fins i tot, en trobem alguns de força petits, que simplement actuen com a forats de ventilació. Als masos del Vallespir no hi ha exemples de galeries porxades, a excepció de Can Boix (Sant Llorenç de Cerdans). Joan Curós i Vilà Universitat Politècnica de Catalunya
Provadona de Baix Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)
el Faig Serrallonga (Vallespir)
Mas de la Guàrdia Arles (Vallespir)