Fundació Mas i Terra

Coordinador: JOAN CURÓS (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 17 al 21 d'agost del 2005
Lloc: Prada (Conflent) en el marc de la XXXVII edició de la Universitat Catalana d'Estiu

1. Arquitectura rural de Catalunya
per JOAN CURÓS (UPC)
dia 17, de 9 a 11

En la primera hora tractarem de les masies i en la segona dels edificis complementaris del mas: els porxos, les bordes, les barraques d’origen valencià, de vinya… Es farà referència als tipus d’edificis rurals des de la implantació i la relació amb el paisatge, la morfologia exterior, l’organització interior i les tècniques constructives i estructurals utilitzades per fer-los realitat. Així com també es tractarà del futur d’aquests edificis.

2. Arquitectura rural de les Illes (I)
per JAUME ANDREU (UIB)
dia 17, d’11 a 12

Les Illes Balears tenen una abundant i diversa arquitectura popular, amb unes característiques pròpies per a cada illa. Aquesta particularitat justifica que l’exposició dels continguts, quant a l’habitatge rural, quedi organitzada per illes. La primera sessió es dedicarà a Mallorca i la segona, a Menorca i Eivissa. En canvi, a la tercera veurem de manera conjunta, i més superficial, altres construccions relacionades amb l’explotació agrícola, ramadera, forestal etc., les quals també són elements importants de l’arquitectura popular rural.
Ens centrarem, per una banda, en els aspectes arquitectònics, tenint en compte els condicionants de tipus humà i físic. Igualment, se tendrà present la relació d’aquesta arquitectura amb el territori, amb el paisatge.

3. Arquitectura i paisatge rural dels Països Catalans
per JOAN PEYTAVÍ (UP)
dia 18, de 9 a 10

4. Control ambiental de l’arquitectura rural
per RAFEL SERRA i FLORENSA (UPC)
dia 18, de 10 a 12

5. Antropologia del paisatge medieval
per JORDI DE BOLÒS (UdL)
dia 19, de 9 a 11

6. Arquitectura rural de l’Alguer
per JOAN OLIVA (arquitecte)
dia 19, d’11 a 12

7. Arquitectura rural de les Illes (II)
per JAUME ANDREU (UIB)
dia 20, de 9 a 10

8. Necessitat de protecció del paisatge rural
per PEP RIERA (pagès)
dia 20, de 10 a 12

El paisatge rural es modificà durant molts anys a partir de l'evolució de l'economia agrària, després del descobriment de l'agricultura i la ramaderia. Exemples: l'aprofitament dels recursos al Pirineu amb un fort creixement de la població a començaments de l'edat mitjana o l'extensió de les vinyes arreu de Catalunya el segle XVIII.
Avui aquest paisatge rural depèn de les polítiques urbanístiques i del planejament i també de les polítiques agràries que s'apliquen. Les de casa nostra i les de la Unió Europea. I, que a partir d'aquestes i del procés de globalització, tinguem o no, un “paisatge” amb pagesos i ramaders, treballant-lo.

9. Antropologia de la masia
per JOSEFINA ROMA (UB)
dia 21, de 9 a 11

Sovint entenem la masia des de l’etnografia del desig que els primers investigadors projectaren com una visita al paradís perdut i encara no del tot desaparegut. Voldria, doncs, reflexionar sobre la ideologia del lloc sagrat de procedència que marca la identitat nacional, tot posant de manifest una sèrie d’escrits i autors que hi treballaren, com Vidal i Valenciano, Bosch de la Trinxeria, els components de l'Estudi de la Masia del Centre Excursionista de Catalunya i, naturalment, el treball de Carreras i Artau i Batista i Roca, amb el seu material gràfic tan ric i interessant alhora. També comptarem amb alguns textos com el qüestionari de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de començament del segle XX, i els estudis jurídics de Faus i Condominas i F. Martínez.
El retrobament amb aquests estudis per part de l’antropologia ens ha donat un panorama divers que ens fa prendre aquell entusiasme de les primeres recerques de manera matisada, tot emmarcant-lo dins d’una situació familiar, funcional, però acompanyada de greus disfuncions. La reflexió sobre la patrimonialització d’aspectes de la vida tradicional, ens portarà a un coneixement de com actuen aquests processos selectius de la identitat.

10. Llei de paisatge de Catalunya i catalogació d’edificis rurals
per JOAN GANYET (director general d’arquitectura i paisatge, GdC)
dia 21, d’11 a 12

En la ponència es farà una reflexió sobre l'evolució del paisatge i de l'ocupació del territori de Catalunya en les darreres dècades. S'explicarà com, després de l'aprovació de la Convenció Europea del Paisatge l'any 2000 a Florença auspiciada pel Consell d'Europa, s'ha obert una nova etapa. El Govern de Catalunya i la societat catalana fan passos en la consideració del paisatge en les polítiques públiques. Cal destacar l'aprovació de la Llei del Paisatge, la creació de l'Observatori del Paisatge i la preparació d'actuacions pilot de millora paisatgística.

 

Coordinador: ORIOL PARÍS (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 17 al 20 d'agost del 2006
Lloc: Prada (Conflent) en el marc de la XXXVIII edició de la Universitat Catalana d'Estiu

Arquitectura rural i sostenibilitat
a càrrec d'ALBERT CUCHÍ (UPC)
dia 17, de 9 a 2/4 d'11

La demanda de sostenibilitat implica unes restriccions molt determinades en l'ús dels recursos materials per a les activitats humanes. Restriccions que, en el cas de l'arquitectura, es manifesten tant en l'aparició d'uns òptims entre els materials possibles per construir, com en unes determinades relacions entre l'ús d'aquests materials i la resta de recursos emprats per a altres usos socials.
L'arquitectura rural forma part d'un model d'ús sostenible dels recursos que ens arriba des de la tradició, i que ens aporta exemples de solucions interessants avui dia, no tan sols pel seu valor tècnic sinó per mostrar-nos les lliçons que hem d'aprendre per a crear avui dia nous models tècnics sostenibilistes.

Arquitectura rural de Menorca
a càrrec de TOMÀS VIDAL (UB)
dia 17, de 2/4 d'11 a les 12

Paisatges agraris i conflictes territorials als entorns metropolitans
a càrrec de VALERIÀ PAÜL
dia 18, de 9 a 2/4 d'11

Els darrers anys s'ha desvetllat una notable consciència territorial en la societat civil, que va més enllà de les reivindicacions sectorials de determinats col·lectius (a tall d'exemple, pagesos o ecologistes), presents als nostres països, almenys, des de la normalització democràtica. Si bé és cert que aquesta consciència territorial tendeix a manifestar-se amb motiu de problemàtiques que impliquen espais forestals o eminentment naturals, no han mancat preses de posició en contra de la destrucció de determinats paisatges agraris, en especial en contextos metropolitans o fortament urbanitzats. Seria el cas de molts indrets de l'entorn de Barcelona, del Camp, de l'Horta, de la Marina, d'Eivissa o de Mallorca. A diferència de les pugnes que giren al voltant d'espais naturals, els conflictes que tenen relació amb paisatges agraris posen sobre la taula arguments com ara: consciència d'un patrimoni històric i cultural irrepetible, fort vincle identitari amb l'indret, preocupació per la pèrdua del potencial productiu, crítica global al model urbanístic, valoració de la feina de la pagesia i de la producció fresca, tradicional, amb garantia d'origen i de qualitat etc .

El paisatge contemporani de l’horta de València
a càrrec de MIQUEL DEL REY (UPV)
dia 18, de 2/4 d'11 a les 12

La desaparició de la masoveria: una visió literària
a càrrec d'ANTONI PLADEVALL i ARUMÍ (escriptor)
dia 19, de 9 a 2/4 d'11

Control ambiental de l’arquitectura rural
a càrrec de RAFAEL SERRA i FLORENSA (UPC)
dia 19, de 2/4 d'11 a les 12

Realisme en la rehabilitació de l’arquitectura tradicional catalana
a càrrec de RAMON RIPOLL (UdG)
dia 20, de 9 a 2/4 d'11

En aquests últims anys s'ha generat una intensa activitat restauradora de l'arquitectura tradicional catalana. La necessitat de donar nous usos a les cases de poble, les cases de pagès, les edificacions rurals de tota mena etc., ha obligat a intervenir amb profunditat aquests tipus d'edificacions per actualitzar-les. Els sistemes i els criteris d'intervenció actuals són dispars i sovint molt discutits. En aquesta conferència es compararan els sistemes realistes de reparació i de reconstrucció preindustrials (segles XVIII-XIX) en relació amb els sistemes excessivament idealitzats propis de l'actualitat (segles XX-XXI).

Arquitectura rural de l’Alguer
a càrrec de JOAN OLIVA (arquitecte)
dia 20, de 2/4 d'11 a les 12

L'arquitectura rural tradicional en les campanyes de l'Alguer és estada fortament condicionada de la història de la ciutat que ha vist el centre urbà (‘l'Alguer vella') per sèculs tancat entre les sues muralles, separat del sou territori que de l'edat mitjana fins al vuit-cents restarà de fet despoblat. La prohibició d'habitar en campanya, en el període catalanoaragonès, i els sous efectes no solament en l'estructuració de l'espai sinó també en la cultura, explica bé les modestes dimensions de l'edilícia rural tradicional al territori de l'Alguer, com se registra fins al sècul XIX. Com és possible avui tutelar un patrimoni edilici tradicional fet generalment d'arquitectures pobres però ple de significat?

Coordinador: ORIOL PARÍS (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 21 al 25 d'agost del 2007
Lloc: Prada (Conflent) en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d'Estiu

L'objectiu del seminari d'enguany és continuar fent conèixer l'arquitectura tradicional del nostre país, entendre com s'ha anat consolidant al llarg territori del país i com es consolidà com a element vertebrador d'una societat del passat. L'arquitectura i el paisatge tradicional català, com en molts altres països, està en una situació ben diferent dels seus orígens. Els models socials han canviat i estan en un procés exponencial d'evolució. Podríem afirmar, sense voler ser pessimistes, que l'actual patrimoni social i arquitectònic es troba en un estat de retrocés. Estem perdent dia a dia petites porcions d'un territori i una arquitectura que foren durant molt de temps l'eix del model social, d'un modus uiuendi que avui hem de recuperar i reinterpretar.
Aquest model establia un equilibri constant amb el medi i de fet en depenia per a sobreviure. La societat n'era conscient i el respectava. Ara, d'això, en podem aprendre. Intentar en primera instància valorar i recuperar aquest patrimoni social esdevé una exigència ètica per a nosaltres i posteriorment reinterpretar-lo per poder modificar els models actuals. La nostra societat tradicional pot esdevenir un nou model de futur, d'un futur que exigim sostenible.

Paisatge i arquitectura rural: un model referencial
a càrrec d'ORIOL PARÍS (UPC)
dia 21, de 9 a 2/4 d'11 del matí

Arquitectura rural de l'Alguer
a càrrec de CARLES SECHI (Obra Cultural de l'Alguer)
dia 21, de 2/4 d'11 a les 12 del migdia

La masia: entre el mite i la realitat
a càrrec de JERONI MONER (arquitecte)
dia 22, de 9 a 2/4 d'11 del matí

Història i construcció de la volta catalana
a càrrec de RAMON SASTRE (UPC)
dia 22, de 2/4 d'11 a les 12 del migdia

La barraca valenciana
a càrrec d'ANTONI TRIBÓ (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 23, de 9 a 2/4 d'11 del matí

La desaparició de la masoveria: una visió literària
a càrrec d'ANTONI PLADEVALL i ARUMÍ (escriptor)
dia 23, de 2/4 d'11 a les 12 del migdia

Control ambiental de l'arquitectura rural
a càrrec de RAFAEL SERRA I FLORENSA (UPC)
dia 24, de 9 a 2/4 d'11 del matí

Pobles valencians abandonats i deshabitats
a càrrec d'AGUSTÍ HERNÀNDEZ i DOLZ (periodista)
dia 24, de 2/4 d'11 a les 12 del migdia

Al País Valencià hi ha més de cinc-cents nuclis de població abandonats o deshabitats, fins al punt que al territori es dibuixa una gran dualitat entre una costa massificada i un interior pràcticament despoblat. L'abandonament del món rural és un fenomen del segle XX com a conseqüència del trànsit de la societat tradicional a una societat industrial o de serveis. Especialment entre finals dels anys cinquanta i els setanta l'interior rural reduí dràsticament la població i el poblament, en un procés que continua a comarques com l'Alt Millars, l'Alcalatén, els Serrans, el Maestrat, el Racó d'Ademús o els Ports. També la construcció d'embassaments i les catàstrofes naturals i artificials agreujaren la sagnia demogràfica. Pobles abandonats: Els paisatges de l'oblit és un llibre del Consell Valencià de Cultura (2007), reeditat recentment i que analitza el fenomen i documenta els nuclis valencians abandonats i deshabitats amb més de dues-centes fotografies. Les imatges de la publicació reflecteixen l'estat d'aquests indrets entre els anys 2002 i 2005.

Horts de palmeres d'Elx
a càrrec de GASPAR JAÉN i URBAN (Universitat d'Alacant)
dia 25, de 9 a 2/4 d'11 del matí

Els darrers quatre segles, els horts de palmeres d'Elx han sorprès els viatgers que s'hi han acostat per la seua considerable extensió superficial i per la seua gran potència, diguem-ne, visual o paisatgística. Tan colpidora n'era la imatge, que ben aviat—des dels anys vint i trenta del segle XX—s'hi han dictat normes de protecció. La mateixa UNESCO els ha declarat patrimoni de la humanitat. Les medalles, el reconeixement i la vanaglòria, però, oculten una altra veritat més amarga: perdut el valor agrari que n'originà la plantació, els horts de palmeres d'Elx, des de fa segle i mig, pateixen un lent i sistemàtic assolament—brutal en ocasions, de vegades subtil—el mateix, però, que pateix l'agricultura tradicional europea.
La intervenció es planteja en tres blocs: en un principi es parlarà de les característiques físiques dels horts de palmeres d'Elx, considerant-ne aspectes històrics, geogràfics, agraris, literaris i legals, i farem un balanç crític de la seua desaparició. En segon lloc, exposarem un text amb voluntat poètica on s'evoca de manera descriptiva el reg d'aquests horts. Finalment mostrarem imatges gràfiques, pictòriques i fotogràfiques d'aquest conreu agrari.

Arquitectura rural i sostenibilitat
a càrrec d'ALBERT CUCHÍ (UPC)
dia 25, de 2/4 d'11 a 12 del migdia

Coordinador: ORIOL PARÍS (Universitat Politècnica de Catalunya)
del 16 al 19 d'agost del 2008
Lloc: Prada (Conflent) en el marc de la XL edició de la Universitat Catalana d'Estiu

El curs és una mirada al passat per a una acció de futur. L’objectiu del seminari d’enguany és seguir donant a conèixer l’arquitectura tradicional del nostre país, entendre com s’ha anat consolidant al llarg del territori i com es consolidà com a element vertebrador d’una societat del passat, però, ara sí, amb una visió de futur. Com hem de reinterpretar el coneixement del passat per a la societat d’avui?
És evident que els models socials i de gestió del patrimoni han canviat. El curs pretén donar sortida a tots aquells models que, avui en dia, hi ha, s’han conservat inalterables i han esdevingut ‘peces de museu’ que ja no articulen els territoris ni les societats en què s’estableixen.
És ben cert que l’arquitectura i els models de gestió del territori defineixen la societat en què vivim i que l’actual comença a patir certes crisis. Si el coneixement d’una societat és veritat que es consolida al llarg del temps, segur que ens queda molt per aprendre. Per tant, al final del curs volem poder respondre a les qüestions següents: què hem après de l’estudi del patrimoni arquitectònic i cultural? Com l’hem d’interpretar avui? Com podem pensar el present i futur amb les claus del coneixement tradicional? Què podem fer amb aquest patrimoni i quin futur té?
El cert és que la nostra societat tradicional pot esdevenir un nou model per avui, que es relaciona amb el territori i exigeix un equilibri sostenible.

Paisatge i arquitectura rural: un model referencial
per ORIOL PARÍS (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 16, de 9 a 2/4 d’11

Els jardins de parets seques del Cap de Creus
per DOMÈNEC MOLI
dia 16, de 2/4 d’11 a 12

Jardins de parets seques vol ésser un viatge de sensacions a tres paratges concrets de Catalunya: el Cap de Creus, la Côte Vermeille i la Garriga. Un viatge a diferents sensibilitats en la conservació d’una obra gegantina que iniciaren fa pocs segles els pagesos de les nostres terres. Sense cap més material que no fossin les pedres, construïren milers de quilòmetres de parets i centenars de barraques. Aquesta acumulació de temps, enginy i voluntat cridà en el seu moment l’atenció de l’escriptor Josep Pla, que en el seu llibre Cadaqués defineix aquests paratges com un immens “jardí de pedres seques”. L’ombra de Pla planeja inevitablement sobre cada una de les pàgines d’aquest llibre.

Control ambiental de l’arquitectura rural
per RAFAEL SERRA I FLORENSA (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 17, de 9 a 2/4 d’11

Tradició constructiva, què ens ensenya per a la tecnologia actual
per ANTONI TRIBÓ (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 17, de 2/4 d’11 a 12

Es presenten alguns resultats d’una assignatura optativa realitzada a l’ETSAVallès, UPC, sobre la tradició constructiva catalana. Seguint un eix—fonamentat en els materials per a la construcció, els elements arquitectònics, les tècniques tradicionals i els tipus arquitectònics—es plantejà una reflexió sobre el que podem aprendre, i hem après d’aquest coneixement de la tradició per a fer-ne ús, en l’actualitat, en l’ofici del projectista d’arquitectura. Aquest objectiu pedagògic donà com a resultat el fet de posar en dubte alguns tòpics comuns sobre la tradició i es posà en valor la vigència de moltes de les tecnologies. També es veié com l’actualització, amb la lògica adaptació als temps moderns, d’aquestes tècniques constructives pot servir, i de fet serveix, per a la bona pràctica del projecte paisatgístic o constructiu actual. Es presentaran alguns exemples dels temes tractats (un de cada àmbit mencionat).

Els horts de palmeres d’Elx
per GASPAR JAÉN (Universitat d’Alacant)
dia 18, de 9 a 2/4 d’11

Els darrers quatre segles, els horts de palmeres d’Elx han sorprès els viatgers que s’hi han acostat per la seua considerable extensió superficial i per la seua gran potència, diguem-ne, visual o paisatgística. Tan colpidora n’era la imatge, que ben aviat—des dels anys vint i trenta del segle XX—s’hi han dictat normes de protecció. La mateixa UNESCO els ha declarat patrimoni de la humanitat. Les medalles, el reconeixement i la vanaglòria, però, oculten una altra veritat més amarga: perdut el valor agrari que n’originà la plantació, els horts de palmeres d’Elx, des de fa segle i mig, pateixen un lent i sistemàtic assolament—brutal en ocasions, de vegades subtil—el mateix, però, que pateix l’agricultura tradicional europea. ?La intervenció es planteja en tres blocs: en un principi es parlarà de les característiques físiques dels horts de palmeres d’Elx, considerant-ne aspectes històrics, geogràfics, agraris, literaris i legals, i farem un balanç crític de la seua desaparició. En segon lloc, exposarem un text amb voluntat poètica on s’evoca de manera descriptiva el reg d’aquests horts. Finalment mostrarem imatges gràfiques, pictòriques i fotogràfiques d’aquest conreu agrari.

Arquitectura rural i sostenibilitat
per ALBERT CUCHÍ (Universitat Politècnica de Catalunya)
dia 18, de 2/4 d’11 a 12

La demanda de sostenibilitat implica unes restriccions molt determinades en l’ús dels recursos materials per a les activitats humanes. Restriccions que, en el cas de l’arquitectura, es manifesten tant en l’aparició d’uns òptims entre els materials possibles per construir, com en unes determinades relacions entre l’ús d’aquests materials i la resta de recursos emprats per a altres usos socials. L’arquitectura rural forma part d’un model d’ús sostenible dels recursos que ens arriba des de la tradició, i que ens aporta exemples de solucions interessants avui dia, no tan sols pel seu valor tècnic sinó per mostrar-nos les lliçons que hem d’aprendre per a crear avui dia nous models tècnics sostenibilistes.

Arquitectura rural de l’Alguer
per JOAN OLIVA (arquitecte)
dia 19, de 9 a 2/4 d’11

L’arquitectura rural tradicional en les campanyes de l’Alguer és estada fortament condicionada de la història de la ciutat que ha vist el centre urbà (‘l’Alguer vella’) per sèculs tancat entre les sues muralles, separat del sou territori que de l’edat mitjana fins al vuit-cents restarà de fet despoblat. La prohibició d’habitar en campanya, en el període catalanoaragonès, i els sous efectes no solament en l’estructuració de l’espai sinó també en la cultura, explica bé les modestes dimensions de l’edilícia rural tradicional al territori de l’Alguer, com se registra fins al sècul XIX. Com és possible avui tutelar un patrimoni edilici tradicional fet generalment d’arquitectures pobres però ple de significat?

La desaparició de la masoveria: una visió literària
per ANTONI PLADEVALL i ARUMÍ
dia 19, de 2/4 d’11 a 12