Turisme rural
-
La diversificació i la diferenciació: és necessari construir el producte integrant en l'oferta d'allotjament les diferents possibilitats i atractius que ofereix cada comarca, mitjançant propostes creatives i innovadores que donin al visitant l'oportunitat de gaudir activament de les seves estades.
La millora de la qualitat conjunta: tots els elements que componen la comarca aporten valor al producte turístic, atès que la qualitat d'aquest depèn molt de l'entorn on es trobi. Així, l'accessibilitat dels recursos, la connectivitat interna de la comarca, l'estat de conservació dels nuclis rurals i de les construccions aïllades, la senyalització etc.
Amb l'objectiu d'incrementar i millorar la qualitat de l'oferta turística, i per a promoure les accions orientades a la promoció de la comarca, és necessari el desenvolupament de programes atractius per els futurs consumidors del turisme rural, per tal que els animin a desplaçar-se als espais rurals en temporada baixa, els caps de setmana i els ponts.
Si d’una banda el turisme sostenible es basa estrictament en la sostenibilitat de l’impacte econòmic, social i mediambiental, de l’altra, l’ecoturisme aporta prou trets distintius que li són propis. Així, doncs, l’ecoturisme contribueix a la conservació del patrimoni natural i cultural, té presents les comunitats locals en la planificació, el desenvolupament i l’explotació i contribueix a llur benestar, interpreta el patrimoni natural i cultural de destinació per als visitants i s’adequa als viatgers independents i als circuits organitzats per a grups reduïts.
La tendència general arreu del món a l’hora de viatjar és d’un interès creixent per les zones naturals, tant en terra com en mar. Aquesta tendència contrasta amb la manca de finançament detectada pertot en la conservació i la gestió de zones protegides riques en biodiversitat i cultura. És clar, una comarca pot tenir una biodiversitat i un interès cultural fora mida i, alhora, patir una pobresa congènita que avui, com en altres moments de la història, en foragiti els fills ben lluny, empesos també per mancances en l’assistència sanitària, els sistemes educatius, les comunicacions i les infraestructures necessàries per al desenvolupament.
Si al llarg dels segles hi ha hagut un vaivé en la població, adés arrecerant-se per les valls pirinenques, adés davallant al pla, cal veure amb bons ulls la conversió que feren els primers pagesos per a adaptar-se a les circumstàncies actuals. Segurament empesos per la demanda incipient d’allotjament rural i davant la dificultat de tirar endavant l’economia familiar només amb la producció agrícola i ramadera, s’avingueren, com ha calgut fer sovint, a diversificar els ingressos i a compaginar les tasques del camp amb les de l’hostalatge, sense renunciar, doncs, al seu esperit.
L’agroturisme, per tant, pot ser considerat de totes totes com una nova activitat agrària. En moltes comarques es tracta d’una activitat complementària a l’explotació agrícola, atès que assegura un augment de la renda del pagès, permet la conservació de conservació de l’arquitectura tradicional i redueix l’atur estacional.
Només la utilitat (turisme rural, agricultura de qualitat, segona residència...) pot salvar aquest patrimoni cultural del desastre. Si no hi trobem una viabilitat econòmica, la rehabilitació de masies per si sola no té sentit. Cal que es generi una dinàmica capaç de capgirar la situació amb què el món de la masia es troba avui.