Fundació Mas i Terra

Vocabulari de la masia

Coberta - Teulada: Part exterior del sostre que cobreix un edifici i el protegeix de les inclemències del temps. La forma i sistema de construcció d'una coberta, a part de les consideracions d'ordre estètic, ve determinada per les necessitats pràctiques: donar fàcil sortida a les aigües pluvials; aprofitament de l'espai per a fer-la habitable; deixar passar la llum solar a l'interior etc.

Vessant: Aiguavés o desnivell d'una teulada que serveix per donar eixida a les aigües.

Ràfec: És la part voladissa de la teulada, és a dir, que surt enfora del pla de la paret, amb la funció de protegir les parets exteriors de la humitat i al mateix temps donar una certa imatge artística a l'edificació. En l'època d'apogeu del camp sorgí la utilització d'elements ceràmics en la formació del ràfec, es feia amb fileres de rajols o de teules àrabs, o bé amb tots dos elements combinats.

Encavallada: El cavall és un element estructural format per dues jàsseres o bigues mestres ajagudes perpendicularment l'una sobre l'altra i separades entre elles per una tercera biga, aquesta col·locada verticalment en el punt d'intersecció d'aquelles, de manera que manté una diferència d'alçada entre les dues jàsseres.

Enteular: Cobrir de teules. Pot ésser fet de les següents maneres:

– A llata per canal: Procediment que consisteix a posar les llates seguint el sentit del pendent de la teulada, una a cada costat de teula canal, de manera que les teules descansen en tota la seva llargària sobre les llates.

– A salt de garsa: Aquella en què la teula recolza damunt les llates solament pels extrems.

– Encanyissat: Conjunt de canyes lligades i clavades sobre els taulons d'una teulada, per entaular-hi al damunt.

Llata: És la biga petita que aguanta les teules. Les llates estan col·locades les unes prop de les altres perquè les teules no es puguin empassar.

Tipus de sostre:

– Cairats de fusta o cabirons: El sostre de fusta amb bigues rodones o cairades que es posen d'una biga a l'altra, o de la biga a la paret, per sostenir el sostre o la teulada.

– Amb volta: El sostre de pedra sense bigues de fusta, fet a punt rodó o semicircular.

Tipus de paviment:

– Llosa: Pedra plana, picada o serrada, de forma rectangular usada per a pavimentar, revestir, forrar etc.

– Tova: Peça quadrada de ceràmica per a pavimentar.

– Còdols o palets de riera: Cadascuna de les pedres rodonenques de la grossària d'un ou que es treuen d'una riera o torrent i serveixen per fer paviments de patis, terrasses de jardí etc.

Tipus de porta:

– Adovellada: Feta amb dovelles (peces de pedra picades o tallades en regràs [més estretes d'un cap que de l'altre], amb les quals es construeixen les llindes, els arcs i les voltes).

– Amb llinda: Pedra o fusta d'una sola peça, que clou la part superior del portal o d'una finestra, descansant pels seus extrems damunt les rebranques. Tipus:

Rebranca: Cada una de les parts laterals d'un portal o finestra que sostenen la llinda o l'arc.

Tipus de finestres:
- ceràmica
- arrebossada
- pintada de color
- emmarcada amb pedra carejada
- emmarcada amb pedra sense carejar

Elements externs:

– Pedrís: És el banc de pedra, ajustat sovint a les parets foranes de la casa de pagès, i sovint, al costat de l'entrada. El pedrís era un lloc per a seure, fet de pedra, construït al costat de la pedra.

– Rellotge de sol: Rellotge en què l'hora és assenyalada, quan hi toca el sol, per l'ombra d'una agulla sobre una superfície plana o cilíndrica.

– Pou: Forat rodó fet a la terra, de poca superfície, per on s'extreu l'aigua d'una vena subterrània.

– Font: Construcció de pedra, de rajola, de ferro etc., amb una canal o una aixeta d'on surt l'aigua.

– Garita: Torreta o caseta de poca cabuda, generalment amb espitlleres, que serveix d'abric d'un sentinella o guaita.

– Matacà: Parapet en voladís sostingut per mènsules, amb unes obertures per a poder observar i hostilitzar l'enemic.

– Era: Espècie de plaça de terra o enrajolada que serveix per batre blat, llegums etc. Superfície davant de la casa per als treballs d'aquesta.

– Golfa: Les golfes comprenen l'espai que se sol deixar entre el pis i el terrat o teulada, en el qual es tenen els malendreços, i es posen els fruits i els trastos inservibles. S'utilitza per assecar blat de moro, mongetes etc.

– Lliça o baluard: Espai tancat que hi ha davant de la casa en el qual corre l'aviram, s'apila la llenya, els fems, les arades etc. Espècie d'entrada descoberta, més o menys gran, que hi ha en algunes cases de pagès abans d'entrar.

– Capella o ermita: Edifici annex destinat al culte i que no té la plenitud dels drets d'una església parroquial.

– Torre: El mas que té alguna part més alta de l'edifici destinada a explorar els voltants de la masia .

– Bassa: Dipòsit d'aigua a l'aire lliure, fet amb murs d'obra.

– Cort, corral o cortal: Edifici al costat de la casa on se sol tenir el bestiar; generalment són fets de pedra llicorella i argila, arrebossats amb argamassa i coberts amb cairats, canyissos i teules.

– Pou de glaç: Cavitat artificial o natural on s'emmagatzema la neu, el glaç.

– Pallissa: Edifici construït generalment vora una era, en el qual es cobreix i guarda la palla.

– Cobert: Lloc tapat de teulada on es poden tenir coses a l'abric de la intempèrie, generalment estris i material.

Fonts:

Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1995.

Miquel Fullana, Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Ciutat de Mallorca: Editorial Moll, 1999.

Antoni Griera, «La casa catalana», Butlletí de Dialectologia Catalana, vol. XX (1933), ps. 13-329.